divendres, 6 de maig del 2011

José Peñaranda

El Titànic

Un dia un home que es diu Juan es va enamorar d'una dona que es diu Berta, van tenir uns grans plans per viatjar amb un gran transatlàntic per tot el atlàntic. Juan va tenir molta por per si s’enfonsava el vaixell però van pujar i van veure el capità que es diu José i la sots capitana que és diu Estela. Van preguntar si el vaixell es podia enfonsar. Li van dir que no, el vaixell es tan dur que no pot enfonsar-se. Van pujar al seu camerino el seu era el 27-B. Li van dir que aquest camerino era el més segur que hi havia en tot el vaixell.

El dia següent es van aixecar per veure tot el vaixell. Tot era molt bell. A Juan li va agrada molt, van baixar a esmorza, al terminar van anar a saludar al capità José, el capità lis va preguntar si els agradar el viatge, van respondre que si. Per la nit van sentir que s’estaven per topar-se amb un iceberg. Tot el vaixell van tenir molta por, al topar amb el iceberg es va trencar el casc del vaixell. Van sortir corrent van comença a traslladarà tots els viatgers als vaixells salvavides. Primer van pujar les dones i els nens petits, Berta no volia separar-se d’en Juan. De cop el vaixell es va trencar per la meitat van sortir corrent tot ràpid que el vaixell va començar a enfonsar-se es van agafar ben fort però la barra de ferro es va trencar, van caure a l’aigua. Tot freda que la sang es congelava van trobar un lloc per posar-se sense tocar l’aigua però desprès d’uns minuts altres vaixells van anar al seus rescat. En Juan no va tenir molta sort va morir congelat i la Berta seguia viva. Al arribar al port estava plorant.